Na erra que erra

La Magda Casamitjana fa, al seu bloc, una “Crònica del passat Ple ordinari del 2 de maig”. Més que una crònica és una valoració personal. Em referiré únicament a allò que realment conec:

Referint-se al punt 9, l'aprovació del servei públic local d'aparcament en superfície controlat per parquímetres, la Magda ha escrit: “Nosaltres ja teníem el projecte i els diners per fer el Pàrquig soterrat que necessita urgentment el poble de Roses”

Un cop més, repeteix aquesta irrealitat, la de l’aparcament soterrat a la plaça Catalunya, com un mantra que segur que es creu ella mateixa perquè si no, no entenc com pot continuar defensant aquell fum disfressat de projecte, projecte del que ja vaig comentar que difícilment es podia haver trobat un lloc pitjor per a un aparcament soterrat a Roses.

El “projecte” eren 20 pàgines plenes de generalitzacions: “Els pilars sostindran les càrregues necessàries” i de falsedats: “El nivell sonor de l’àmbit es reduirà després de l’actuació” (amb una rampa ascendent, entre murs, al costat d’habitatges). Els diners els posava una empresa amiga a canvi d’hipotecar 545 places d’aparcament públic per al seu benefici.

És aquest el projecte i són aquests els diners dels que parla, ha parlat i continuarà parlant?, fins que algú, amb més seny, la tregui fora d’aquest paper de records sense base que s’ha atorgat, s’atorga i s’atorgarà irremeiablement.

Un altre dels exemples que posa, el punt 7: l'aprovació del reglament regulador de la participació ciutadana, la Magda diu: “Nosaltres vàrem el.laborar un Pla de participació ciutadana en què hi varen col.laborar moltes associacions de Roses”.

Recordo una primera reunió al CAR, a l’inici de la seva legislatura, on moltes persones i associacions amb ganes de participar vàrem estar convidades. Després, res de res a excepció d’un Pla, molt costós, encarregat a una empresa de fora del que ja no vam saber-ne res. Sis mesos abans de les eleccions, una altra empresa de fora va rebre l’encàrrec electoralista d’enfortir les relacions Ajuntament-associacions ignorant l’existència d’aquell primer Pla (en el que, sembla ser, “tots vam col•laborar”). Al final, també res de res.

Referent a la resta de punts que tracta no els comento ja que no són del meu coneixement però si aquests punts són de l’ordre dels que sí conec i he comentat, mal favor fa a la seva credibilitat.

Però una cosa sí he observat en aquesta “Crònica” i en quasi tots els seus escrits: Per una banda critica constantment que el nou govern destrueix tot el que ella havia ja iniciat. I, immediatament, afirma que el nou govern no fa sinó continuar els projectes que ella ja havia iniciat. Hi ha una certa incoherència en tot plegat, barrejada amb un permanent afany de protagonisme.

El PSC de Roses dóna molt més de sí sense aquest personatge, col.laborador impenitent dels especuladors.