Coses que passen

Sé que és tard per parlar del Ple dels Pressupostos presentats per l’equip de Govern CiU-PP per el 2012, però hi ha coses que no m’han agradat gens i ho vull explicar. Em sap greu que, després d’un ple tan important com aquest, en el torn de les valoracions, l’únic significatiu per part dels grups CiU, PP i PSC hagi estat el que cobraven uns i el que cobren ara els altres. Milers d’euros amunt i milers d’euros avall que l’únic que han fet ha estat encrespar encara més els ànims de la major part de la nostra societat, que amb poc més de mil euros han d’arribar a final de mes. Això sense contar els 1.640 aturats que hi ha a Roses, que encara cobren menys. Que els polítics es discuteixin per si un cobra tres mil i escaig i l’altre quatre mil i escaig em sembla vergonyant i de molt poca sensibilitat envers els nostres vilatans. Sé que no tots els regidors cobren aquestes xifres, però fins i tot els que cobren menys no estan precisament mal pagats, i el que haurien d’haver fet era fer veure als seus superiors que aquestes discussions de pati de col•legi són denigrants a hores d’ara. Des de Gent del Poble-AM, el que pensem fer és que, quan acabi l’any que hem estrenat, demanar comptes de tot el que han cobrat, sigui de nòmines, sigui d’assistències, sigui d’empreses municipals, etc. I així tots ens aclarirem una mica i sabrem si un polític ho és perquè en la vida normal laboral de carrer no guanyaria aquestes quantitats ni de broma o ho és per vocació, que no dic que no s’hagi de renumerar la seva tasca, però penso que s’ha de fer d’acord amb les condicions que el moment demana.

Quan des de Gent del Poble-AM critiquem la pujada d’un 14 % en el pressupost d’alcaldia (630.000 €), que supera promoció econòmica i turisme junts (616.000 €), i se’ns contesta que si el volem abaixar que renunciem al nostre sou de regidor, que no arriba als 300 €, i a l’import que rep el grup municipal (uns 310 €), l’únic que li puc dir és que nosaltres només d’entrar a formar part de l’Ajuntament ja vàrem fer estalviar molts diners als nostres vilatans renunciant a dues regidories, a dos càrrecs de confiança, a càrrecs molt ben pagats en empreses municipals, etc., que ens oferien perquè pactéssim. Tot i així vàrem respondre de l’única manera que crèiem que aniria bé per Roses, mirant primer pel poble i després pel poble també, cosa que sembla que, amb el poc temps que ha passat, alguns ja se n’han oblidat.

I, parlant del que realment interessa a la gent de a peu, el pressupost destinat a fomentar la creació de feina i promocionar el poble, és tan ridícul com les discussions de les quals en parlava abans. Menys discutir pel que cobro i menys “cortar i pegar” a l’hora de fer pressupostos, i més feina de debò i més iniciatives per engegar la situació. Senyors, Roses rep del turisme una quantitat molt important dels seus ingressos. És de lògica que invertir-hi un 1,5 % del pressupost total és fins i tot insultant.

A l’anterior legislatura CiU protestava que el govern del moment practicava la política de “pa i circ”. Ho deien, entre altres coses, per l’import que destinaven a la festa andalusa (24.000 €). Ara, per sorpresa meva i del meu grup, veiem que CiU-PP hi destinen més o menys la mateixa quantitat: 21.600 €. Aquí m’agradaria fer una reflexió. ¿Per què els partits o governs municipals, en comptes de comprar vots amb els diners de tots, no aposten més per una participació ciutadana real on l’import de les ajudes econòmiques sigui proporcional als temps que vivim i a l’importància i interès real de l’acte? No vaig en contra de la Festa Andalusa ni molt menys, però veig que s’anul.len projectes de cultura (com el PROA i el teatre infantil del PEE, per exemple) i en canvi ens gastem milers d’euros en una festa d’un cap de setmana.

Ja en plena activitat nadalenca vaig tenir l’immensa sort de assistir a l’espectacle que el nostre estimat Grup de Teatre ens va oferir per commemorar els 30 anys de Pastorets a Roses. Val a dir que tots vàrem passar uns moments màgics i divertidíssims. La sort que tenim els rosincs de gaudir d’un grup com aquest és comparable a la sort que tenim de poder gaudir d’una de les badies més belles del món. I, ja que parlo d’aquesta gent, la casualitat va fer que un dia, dinant a Llers amb la Fina, la meva dona, coincidíssim amb un membre dels Joglars. Ens va felicitar, com a rosincs, per l’estupenda pel.lícula que havia vist per TV3 setmanes abans, Morir en 3 actes, una pel.lícula amb guió, direcció, actors i extres de Roses, ambientada a la nostra vila. Després de les felicitacions ens va fer palesa la seva indignació per la falta de més critica professional sobre aquesta pel.lícula. Molt encertadament va dir que amb aquest film es va demostrar com, amb pressupostos bastant limitats, es poden fer pel.lícules molt dignes, amb un guió original i amb molta imaginació. Una vegada més el Grup de Teatre va estar a l’alçada. La meva felicitació especial a la Laia Tomás i al director, en David Pujol.

Entre altres punts, en l’últim ple de l’any Gent del Poble-AM va presentar una moció perquè Roses entrés a formar part de l’Associació de Municipis per la Independència. Aquesta es va aprovar amb 13 vots a favor, 5 en contra i 2 abstencions. No cal dir que estic molt content per aquests resultats, i només em resta dir a tota aquella gent que diu que hi ha temes més urgents a treballar (feina, economia, prestacions socials, etc.) que la independència és la principal eina que tenim per resoldre aquests greus problemes. A més a més crec que el tema de la recuperació de la nostra identitat com a nació amb Estat propi és tan o més important que cap altra cosa. Una nació sense Estat mai podrà escollir lliurement el seu destí i el benestar del seus ciutadans. Sumar-nos com a poble a una iniciativa com aquesta és afegir-nos a voler treballar junt amb molts representants de la societat catalana per desencallar un tema fins fa poc tabú i que ara s’ha posat sobre la taula d’una vegada per totes, per la qual cosa Roses i els rosincs no hi podien faltar. Des d’aquestes ratlles vull manifestar la meva il.lusió per aquest nou projecte. L’únic que vol Catalunya com a nació és ser més eficient, més solidària, més generosa i amb més participació i reconeixement en el panorama internacional. Ho tenim difícil i això va per llarg, perquè fins i tot els mateixos catalans ens posem pals a les rodes, però crec que en un futur no molt llunyà Catalunya serà un Estat de ple dret dins la UE i l’ONU. S’ho mereix i ens ho mereixem!

Salut!