Diumenge a les set de la tarda, un grup d’avis i d’àvies del Casal Pescador de la rambla Ginjolers celebren amb molt d’entusiasme una jornada que sembla oblidada per molts. Ballen i canten sardanes i al final de la festa tots canten l’himne del nostre país, Els segadors. Diuen que ha estat una manera de reivindicar una festa com és l’Onze de Setembre, alhora reivindicativa, i manifestar la seva disconformitat amb la falta d’actes en una jornada tan important i emotiva com aquesta.
Tots ells i molts de nosaltres veiem un greuge important envers l’Onze de Setembre respecte a altres festes que se celebren en el poble durant tot l’any. Celebrem el dia del Turisme i del Patrimoni Històric, carreguem la Festa Major d’actes de tota mena, subvencionem durant dos dies la Festa Andalusa, alguns dediquen hores i dies a promocionar la Fira Medieval, etc. Però fora de l’Associació Cabirols, amb la reivindicativa “Pujada al pic de l’Àliga”, des de fa anys ningú no recorda celebrar la nostra diada com déu mana. És per això que un grup d’avis ho va fer per iniciativa pròpia. Potser ells es preguntin què han fet malament perquè a les generacions posteriors no els interessi res més que celebrar carnavals i fer barraques o festes andaluses (sigui dit de pas, totes elles molt lloables). Particularment no crec que sigui pas culpa d’ells. No és culpa de ningú i és culpa de tots.
Al nostre petit país hi ha multitud de manifestacions culturals que no arriben mai a Roses. L’última vegada que vaig veure uns castellers a Roses jo tenia uns tretze anys més o menys, i ara en tinc cinquanta un. Potser ja ha arribat l’hora que l’Onze de Setembre se celebri amb alguna cosa més que pujar al pic de l’Àliga, i des d’aquestes ratlles vull felicitar els “Cabirols” per la seva perseverança i pel seu amor més que demostrat a Catalunya.
El passat 26 de setembre es va celebrar un ple extraordinari per donar suport al Model Educatiu Català, i val a dir que va ser Gent del Poble-AM qui va presentar la moció. A l’hora de consensuar opinions, tots els grups municipals excepte el PP hi van donar suport. Just acabat el ple, em van venir al cap les vegades que tant CiU com PSC i gent del carrer em deien que als pobles la gent votava més les persones que no pas els partits. El temps tot ho aclareix, i governar amb la intransigent dreta espanyolista té aquests riscos i li dóna un protagonisme que –al menys a Catalunya– no mereix. Penso que és hora ja de filar prim en aquest tema i comprendre que no tot s’hi val per poder governar. No es poden tenir dues cares.
A la tarda del mateix dia hi va haver una manifestació per part del pares i mares del col•legi Montserrat Vayreda. M’agradaria que d’una vegada per totes s’expliqui el perquè d’aquest retard en construir l’escola. Segons dades que va donar el mateix alcalde, sembla evident que el retard es produeix per la mala gestió de l’anterior equip de govern. M’agradaria que l’actual equip de govern convoqués els pares i mares d’aquest col•legi, que prou en tenen amb el que està passant, i els expliqués amb tots els ets i uts com ha estat i com està la situació, més que res perquè deixin d’una vegada de sentir-se constantment enganyats.
Per finalitzar aquest article vull remarcar que, un cop acabada la temporada d’estiu, un dels comentaris que més s’escolten arreu del poble està relacionat amb la quantitat de furts –que no robatoris– que patim tots. Ho dic així –furts– perquè, quan ho vaig exposar en l’anterior ple, el regidor corresponent em va assenyalar que una cosa és un robatori i una altra un furt, segons que sigui amb violència o sense. La veritat és que a la gent del carrer li és igual la manera de dir-ho: la qüestió és que està passant i cada vegada més. Això està generant una sensació de desprotecció entre la gent ja que, fins i tot quan els mossos han atrapat els lladres, veiem amb gran frustració com l’endemà els lladres ja tornen a córrer per els nostres carrers. I dic això perquè moltes vegades els autors d’aquests furts o robatoris són joves que viuen a Roses.
Aquests joves que deambulen per els nostres carrers totes les nits a veure quina malifeta poden fer ¿no haurien tingut més possibilitats d’incorporar-se a la nostra societat si, en comptes de fer-los fora del CAR com es va fer, els haguéssim ensenyat a conviure, els haguéssim ensenyat els valors de la nostra societat, en definitiva, els haguéssim tingut en compte?
El nostre grup Gent del Poble-AM va proposar la figura de l’educador de carrer durant la campanya electoral del passat mes de maig, i és amb això que ens volem posar fort. No pot ésser que torni a passar el que ha passat: les instal•lacions tancades, la feina feta durant anys que se’n va anar en orris, i molts nanos joves deambulant dia si i dia també per els nostres carrers. Per solucionar problemes s’ha de començar per la base, i això a Roses s’havia oblidat. Nosaltres presentarem un altre cop la figura de l’educador de carrer com una petita alternativa, com un granet de sorra que s’ha de anar posant per aconseguir que allò més valuós que tenim, el jovent, tingui més fàcil el camí per moure’s en aquesta implacable societat on ens ha tocat viure.
Salut!!
»
- Afegeix un comentari nou
- 324 lectures
