Estudiant de periodisme

Una estudiant de periodisme rosinca, la Laura Pons, m'ha vulgut fer una entrevista com a exercici pràctic pels seus estudis, el resultat és el següent

Hola Carles, aquí li deixo les preguntes que m'agradaria que contestés:

-Primer de tot, quins llocs ha ocupat al llarg de la seva carrera política?
Tinc una llarga experiència municipalista, vaig ser regidor d’Ensenyament, cultura, esports i festes entre 1987 i 1989. El 1991 CDC em va encarregar encapçalar la llista de CiU i vaig resultar elegit alcalde el 1993, càrrec que he mantingut fins el 2007, ara porto quatre anys de regidor i portaveu de CiU a Roses. A més he estat diputat provincial, responsable de publicacions primer i de cultura després entre 1991 i 1996, vicepresident primer de la Diputació entre 1996 i 1999 i president entre aquest any i el 2007.
Com a president de la Diputació he estat vicepresident de l’Associació Catalana de municipis i igual de la Federació Catalana de Municipis i president del Consorci de la Costa Brava i del Patronat de Turisme de la Costa Brava.
No he tingut cap càrrec de partit fins a principis del 2008 en que vaig esser elegit Delegat Local de CDC.
Avui soc candidat a l’alcaldia de Roses per CiU.

-Des de quan ha sentit vocació per ella?
Des de que tinc record, estudiant a l’Institut de Figueres, als principis dels anys seixanta ja parlàvem i “planificàvem” quan Catalunya seria independent.
De molt jove, abans de l’adolescència, escoltava sobre tot el meu oncle en Marcel Ponsetí parlar de política, sobre tot local, Ciutadella, aeroport de Girona, turisme, paisatge, com fer un poble bonic, etc.
Al poc de ser elegit alcalde un molt amic meu d’infància, avui difunt, em va dir que ell sabia que seria alcalde per que de petits sempre li deia que calia arreglar les voreres i que calia plantar arbres.

-Què li va fer deixar la seva feina a la Caixa de Girona i presentar- se per a cap de llista de CiU?
La feina no la vaig deixar mai per que se que en la política, i en la vida, la única manera de ser lliure és no essent dependent. No hauria fet política si aquesta hagués estat la meva única forma de guanyar-me la vida, no ho hauria fet.
Vaig demanar l’excedència forçosa que vol dir, amb dret a reingressar en el mateix lloc de treball, la llei ho preveu quan et presentes a un càrrec d’elecció popular.
Vaig llançar-me a assumir la responsabilitat d’encapçalar la llista de CiU i dedicar-me plenament a la política per que un grup de persones, als que tenia i tinc, en molt bona consideració m’ho varen demanar i em varen oferir el seu suport i, algunes, acompanyar-me en el projecte.
Lògicament tot això per que la meva il•lusió ha estat en veure progressar, el meu poble, la meva família i els meus amics. I em sento satisfet, així ha estat i per a que tot continuï per aquest camí, treballo cada dia.

-Què entén per política, o millor dit, fer política?
Servir, i per millor explicar-ho, manllevaré un poema d’en Salvador Espriu, un fragment del meu discurs en el ple de constitució de l’actual Consistori:

Si et criden a guiar
Un breu moment
Del mil•lenari pas
De les generacions,

Aparta l’or,
La son i el nom.
També la inflor
Buida dels mots,
la vergonya del ventre
i els honors.

Imposaràs
la veritat
fins la mort.
Sense l’ajut
de cap consol.

No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el mes humil
dels servidors.

El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.

Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus.

Si aquest poema te validesa com a propòsit de futur, encara te mes força llegir-lo al final d’una etapa, i llegint-lo puc dir que no m’he apartat mai del que escriu el poeta. Amb la cara ben alta i amb tota la dignitat. Com a persona he donat el temps, molts anys. Els millors anys de qui us parla els he dedicat conscientment al poble de Roses, manllevant-los de la meva família i dels meus amics que tots han patit i tots m’han ajudat. Gràcies a tots.

-Són compatibles els càrrecs d'Alcalde i de President de la Diputació de Girona?
Per a ser President de la Diputació, o diputat provincial o conseller comarcal, cal, prèviament haver estat elegit regidor, o alcalde, d’un municipi de la demarcació o de la comarca.
Altra cosa és la dedicació que un càrrec i altre et comporti, puc dir que els darrers quatre anys de la presidència de la Diputació es varen fer molt feixucs. Roses ha crescut molt en pocs anys i la complexitat del govern municipal requereix molt temps el que va provocar que durant dies i setmanes no pogués tenir ni un dia de descans i moltes nits amb obligacions.
Si la primera Presidència me la varen oferir sense haver-ho demanat, la segona la vaig acceptar a petició de CiU per necessitat de pacte amb ERC i havent demanat personalment a Mas i Pujol que m’alliberessin del càrrec.

-La proximitat amb els electors, que implica la política municipal, és un avantatge o un inconvenient?
Si busques una vida còmode és un inconvenient si t’agrada palpar la feina del dia a dia, viure el poble, és un avantatge i caure en el populisme, un perill.

-Des del 2007, que va deixar de ser alcalde ha estat cap de l'oposició. Com ho ha viscut?
Amb fermesa i sabent sempre el què feia. La comoditat estava en plegar però fer-ho significava deixar allò que tan t’ha costat, a tu i als teus companys, i això veient que el govern quedava en mans de persones que tu entens que no estaven allà per ideals sinó per interessos diferents, uns personals i altres econòmics.
També per lleialtat, prop de dues mil persones ens havien votat, m’havien votat, per a que les representés, tan en el govern com en l’oposició, deixar-ho hauria estat un frau.

-Al llarg de la seva carrera ha viscut més alegries o desenganys?
Al final quedaran els records amables i l’orgull per tot allò que has pogut contribuir a fer però ara mateix no puc negar que les males estones són molt presents però no és per causa de la política és per la lluita constant contra interessos obscurs i contra persones que entenen la política de manera perversa. Uns per ambició i els altres per interessos, manipulen, denuncien, i fan mal per aconseguir els seus objectius, gens honestos.

-A CiU li ha costat tancar llista... Creu que això pot influir al resultat de les eleccions?
Donar una imatge de confrontació sempre perjudica però ja és el que es buscava. Influències externes al CDC i UDC “de sempre” han influït i interposat molts entrebancs i ens han fet donar una mala imatge.
Altrament tenim l’avantatge de que som candidats prou coneguts i experimentats i encara a rel d’aquest coneixement molta gent de Roses, sabedors del que hi havia darrere d’aquest enfrontament ens veu més forts o més decidits que mai a mantenir la ideologia de CiU i a defensar un model de poble que lluita per la quantitat enfrontant-se als que sempre han viscut de la quantitat i els que tan els hi fa mentre puguin lluir la seva vanitat.

-Quin és el punt fort del programa de CiU?
L’estabilitat que doni prou capacitat al govern municipal per a ajudar a mantenir els llocs de treball existents i crear-ne de nous. Que, com es fa això?, ajudant empreses i empresaris amb mesures fiscals i, sobre tot, fent de l’administració un servei i no un entrebanc.
Deixo per una altra ocasió les infraestructures, prioritària l’escola Montserrat Vayreda i un aparcament a primera línea de mar, soterrat però amb una ubicació aprovada en referendem, com varem fer en l’elecció de la ubicació del port esportiu.

-Què en pensa del govern quadripartit que ha governat a Roses els últims anys?
Els diners perduts es poden recuperar, el temps perdut no. Ha estat nefast agreujat per la situació de crisi que vivim, no s’ha sabut reaxccionar.
L’ajuntament ha rebut en quatre anys més diners (+ de 10.000.000€)que els anteriors governs en deu anys. Algú ens pot dir com s’han gastat?, quants llocs de treball directes o indirectes que no siguin de funcionaris s’han creat?.

-Perquè la població rosinca hauria de votar a CiU i no a qualsevol de les altres candidatures?
Per tornar a l’estabilitat i retornar a l’eficàcia en el govern. No fem volar coloms i el nostre equip aplega experiència i joventut alhora. Una nova visió de la vida matisada pel realisme que donen molts anys de treballar per Roses. Sabem que cal fer i sabem com fer-ho i no ens fa mandra ni assumir riscos ni treballar intensament.

Tot esperant que no hagi estat una molèstia Moltes gràcies, Laura Pons

Laura, tot esperant no hagi estat un conyàs, gràcies per permetre’m desfogar-me.

Records!

Aquest és el resultat de l'entrevista que publico havent demanat permís a l'autora. És una esperança veure gent jove i vàlida interessant-se per la vida per que, qui dubta, que la política ens condiciona la via?