La Ciutadella només és del Poble de Roses

Que la Ciutadella és un monument únic al nostre país és una afirmació ben certa. Sí, és un cas únic però no només per les seves característiques històriques sinó també per un fet més prosaic, pel cost del seu manteniment.

Si bé està catalogada com a Monumento Nacional per a l’Estat i com a Bé Cultural d’Interès Nacional, per a la Generalitat, la gestió d’aquest patrimoni corre a càrrec, únicament, de l’ajuntament. Si quan en l’exercici del dret i l’obligació de plantejar-ne un model de gestió econòmicament sostenible, veiem que aquest es polititza i personalitza, cal sortir a la palestra. Cal fer-ho per a fer un seguit de puntualitzacions: fa més de vint anys, CiU, va iniciar el retorn a la dignitat del monument. Si algú diu que renegarem del que hem fet i descuidarem la Ciutadella, només ho pot fer per desconeixement.

La Ciutadella és un bé patrimonial, com ho són el Castell de la Trinitat, el Castrum, el Far i Falconera, dins el Parc Natural. Sobre tots ells hi concorren moltes lleis sectorials que, diuen, els protegeixen. Cap d’elles, però, determina les obligacions econòmiques de les administracions que, dicten, hi tenen competències, Estat i Generalitat. Són uns monuments únics que cap administració se’n ha volgut coresponsabilitzar. Només la Diputació, en uns períodes molt concrets, ho va fer.

La Ciutadella és un monument únic que dona prestigi i serveix com a atractiu turístic però cal recordar que a l’Empordà en tenim d’altres de monuments, també únics, però diferents: els monuments o espais arqueològics d’Empúries, Sant Pere de Rodes, Sant Quirze de Colera o el Castell de Sant Ferran. Dit això, proposo al lector fer-nos una pregunta plegats. Igual que el de Roses, els ajuntaments de L’Escala, el Port de la Selva, Rabós o Figueres, disposen de recursos, diners, o persones, funcionaris, al servei, estudi, excavació o manteniment d’aquests monuments únics?. la resposta rotunda, no, cap d’ells no hi destina ni un euro.
Aleshores, si des de fa més de vint anys, no des de fa tres o quatre anys com es vol donar a entendre, els diferents governs municipals han dedicat no menys de 600.000€ anuals al manteniment del patrimoni, històric i natural, i, si la decisió del govern actual, com s’ha dit repetidament, és la de continuar fent-ho però amb un model de gestió sostenible a través d’un ens autònom o Fundació, seguint el model d’altres municipis, per què, en comptes de desqualificar o prejutjar aquesta decisió no es fan propostes que tractin el fons de la qüestió?

Faltaria més, diguem sí a la cultura. Però amb seny, minimitzant les despeses i buscant l’eficiència i eficàcia en la seva gestió. I més quan estem tractant de serveis, la competència dels quals no correspon al municipi.

També seria bo que ningú s’apropiés de mèrits que no són seus, perquè, qui fins ara ha gestionat i ha contribuït al reconeixement i la difusió de la Ciutadella, no ha estat ningú més que el poble de Roses, amb els seus impostos i a iniciativa dels diferents governs municipals. Els professionals que hi han treballat, arquitectes, museòlegs, directors de la fundació, arqueòlegs, paletes, caps de jardineria, agents de seguretat, etcètera, tots ells, sense desmerèixer els seus mèrits i capacitats personals, tots, han cobrat els seus honoraris i/o retribucions. És evident que cap d’ells ho ha fet altruísticament.

Ho voldríem deixem clar. Mantenim la mateixa il•lusió que quan varem iniciar el rescat de la Ciutadella; il•lusió que al llarg dels anys ha permès convertir la ruïna de les “muralles” en un monument únic. I també cal deixar clar que estem treballant amb un compromís prou explicitat, el de gestionar aquest i tots els equipaments municipals, culturals o no, de forma honesta i austera.

Per acabar, encara que les fonts d’informació que hom té semblin molt fiables, es recomanable, sempre, contrastar tot allò que aquestes ens fan arribar. L’experiència ens diu que, de vegades, volent ajudar, el que acabem fent és acabar-ho d’embolicar.

Carles Pàramo i Ponsetí
Alcalde de Roses