La "roca dreta" de la Plaça Catalunya

El passat 29 de maig es va celebrar a Roses la 17ª Vila Gegantera Gironina amb la trobada de 3.500 persones pertanyents a les diferents colles geganteres de la província. Amb aquest motiu es va plantar i es va inaugurar un monument que commemorava aquesta trobada. Aquest monument, té forma de monòlit de set metres i mig d'altura, nou tones de pes i està enfonsat un metre en el sòl.

Aquesta roca és de gran impacte visual per la seva forma i grandària, per la seva ubicació urbanística i pels seus afegits complementaris que l’adornen tant a nivell de la placa explicativa com de la decoració del seu entorn pròxim. També però és important, o pot ser-ho, per la història que se li presumeix però no es coneix.

Els ciutadans de Roses, que no coneixem la història d'aquesta pedra ni el per què de la seva aparició, respirem tranquils, pel temps transcorregut, sense necessitat de mirar constantment el cel per si apareix una altra roca semblant ni atalaiar l’horitzó esperant veure l'aparició d'un ramat d’ovelletes que justifiquin aquest tancat que envolta innoblement aquesta noble roca. Però aquesta tranquil.litat no exclou la nostra curiositat per a conèixer més d'aquesta roca a la qual, potser per falta de papers, no sabem si mirar amb desconfiança com a fruit d'un amor il.legítim o amb l'amor de saber-la pertanyent a la nostra família.

Per això, proposem al govern i a l’oposició del nostre Ajuntament que ens informin de certs aspectes relacionats amb aquesta roca perquè així ha de ser i també perquè puguem informar als nostres visitants que, després d'un any d'absència, s'han trobat de sobte, sorpresos i estranyats, amb aquesta “roca dreta” que els nostres veïns del nord ja s'han obstinat en atribuir la seva presència al nostre benvolgut Obelix.

Primer les preguntes tradicionals que ha de fer-se qualsevol objecte que es preuï, especialment d'aquestes dimensions, per a ser col.locat i admirat en un espai públic de la rellevància de la Plaça Catalunya: Qui sóc? D'on vinc?

El Departament de Cultura de l'Ajuntament i, especialment, el Departament d’Arqueologia, ha estat consultat i s'ha pronunciat sobre el valor arqueològic d'aquesta pedra? Creiem que aquesta consulta i aquest informe només poden realitzar-se de forma completa tenint el coneixement de la situació exacta en la qual aquesta pedra es trobava originàriament.

I, finalment, les preguntes corresponents al seu avenir: Atès que la ubicació actual i el seu entorn afegit no semblen ser les condicions més idònies per a realçar la seva importància i realçar, de passada, la importància del seu entorn, quins plans té previst l'Ajuntament referent a això?

Nosaltres, per la nostra banda, proposem una actuació a la Plaça Catalunya que valori aquesta pedra com sembla merèixer-se, àdhuc ser posseïdora de tantes incògnites.

Però abans, una crítica al seu actual emplaçament. Repeteixo part de les meves pròpies paraules que van aparèixer, com opinió, en l'article “Un monòlit a la Plaça Catalunya” de La Veu2 del passat mes de maig:

En el que correspon al disseny urbà opino que està situada en el pitjor lloc. Mai havia de col.locar-se al costat dels xiprers doncs aquests gairebé doblen en altura a aquesta roca i l'empetiteixen. Ni tan sols està ordenada respecte a ells doncs està més pròxima a un que al contigu. Si ens sembla important, valorem-la i, de passada, suprimim la imatge actual d'un contenidor de residus oleics groc que ocupa aquest lloc preferent.

També proposem modificar la situació d'aquest gran panell d'anuncis públic i els senyals de trànsit i il.luminació. Aquest conjunt desordenat d’elements funcionals són els que, actualment, donen la primera imatge urbanística de la plaça i que dominen la visió de la mateixa des de l'accés a la ciutat, tal i com s’aprecia a les fotos que corresponen a l’estat actual. Tots aquests elements són necessaris però també haurien de disposar-se considerant la importància de la imatge de la plaça.

Menció especial mereix la placa que altera la fisonomia de la roca.

                                                                  La visió de la plaça des de l'accés a Roses                                                    L'emplaçament actual del monòlit

La proposta de ACP:

Aquesta plaça té una forma triangular i, a la punta, la més visible per als vehicles que accedeixen, hi ha unes escales d'accés. Si aquesta roca estigués a l'eix d'aquestes escales, uns pocs metres tan sols més cap al centre de la plaça, seria una imatge potent per als que arribessin a Roses doncs els propis graons crearien una base que augmentaria la seva importància.

Convenientment il.luminada el seu efecte ressaltaria. Ara gairebé no és visible, a pesar de la seva grandària, si no gires el cap quan passes per l'avinguda de Rhode.

I per a protegir-la d'actes vandàlics envoltem-la per un estany en lloc de l'actual tancat de vocació rural que actualment la protegeix.

Associació Ciutadana per a la Participació
Roses.acp@gmail.com