Entrega de premis als guanyadors de la 1a edició dels Jocs Florals

Oh castrum visigòtic del Puig Rom !.
Oh recinte del Puig de les Muralles !,
¿ quants misteris, estudis i troballes
precinta encara el teu lleuger tocom ?.
Baluard got entre sarraïns i francs
que t'encimbelles prop de set cents peus
sobre les deus del mar. Solells i obagues
circumdades per costes i escorrancs
vora vinyes, garrigues i argelagues.
Diadema afusada i coniforme
encerclant la tonsura de l'esmús;
corona que cenyia el cim informe
junyint l'orografia al teu talús.

Tu, que hi vares bastir torres resoltes
amb murades de dos metres d'altura
per sufocar atacs, setges i revoltes
que ningú sap si tingueren ventura,
¿ no hi vas sotjar ensenyes i banderes
de l'exèrcit de Wamba, des dels cims,
trescant els Pirineus per les senderes
fins a escometre el del duc Pau, a Nimes ?.
¿ Foren llavors les eines i els arreus
d'artesans, camperols i pescadors
bregats en l'art, la pesca i els conreus,
les armes i els escuts dels pobladors ?

¿ Alçares els teus murs per defensar
la gent del port i de la Ciutadella ?.
¿ Poblà al segle segon abans de Crist,
una tribu indigeta la comella ?
I la seca del Puig, també l'heu vist ?
Bells sextans de valor i pes idèntic:
el trient d'Àkhila, romans Faustina,
o l'oriental exagium bizantí.
¿ Servia el ponderal de patró autèntic
als mercaders del golf que van venir ?

¡ Bronzes i atuells del Puig de les Muralles,
estris desenterrats, i romanalles !.
¿ Què fou que us empenyé a retre'ls tant d'hora:
la por als musulmans desembarcats

El caro ja ha portat la seva feina a terme.
Després de fer un nou bol i haver calat tot l'art,
arria l'altre cap damunt la sorra erma
- que abans del semicercle no s'ha fet mai cap part -;
i empenyen estrebades amb la corda i l'estrop.
Vincla l'esforç els cossos amb cada cop de cama,
en unes reverències servils i encarcarades.

Ancians, joves i nens panteixen i somnien
amb esbarriar algun peix - remei per a la gana -,
d'entre la triadura. Només es pot ser rei
si s'omple prou el cóp: corona de ventura
que els permetrà cisar-ne algun sota la pana,
d'estranquis. Que A l'art, qui... no roba no hi té part.

Crits del patró bregat n'esbraven la il•lusió:
Tibem !. Cara o esquena... Tibeu !, cap a la mar.
En una processó que imita les onades,
no hi ha cap més atzar que anar abrivant la marxa,
embats en bandolera: cingla d'espart o xarxa.

I quan veuran el peix saltar arran de ribera
tot platejant l'albada d'escates i pitança:
bogues, pagells, agulles, llises, ragets, verats ...,
el Bot de l'Enviada encetarà la dansa
que l'ha de portar a vendre a la Plaça Sant Pere;
encendran ulls les esques, cuinant menjars migrats,
que no hi entén l'espera, de mesures ni llesques.

Els arts d'en Verdelagues, i l'altre d'en Puet
- a l'estiu a la platja, l'hivern a la costera
amb l'ajut de teranyines -, han estat un indret
on l'era i la penúria han batut la fretura.
Damunt la sorra encesa, una esperança ardent: