L'Aladí era un jove molt valent que un mag malvat va enganyar perquè li anés a buscar una llàntia misteriosa que havia perdut al desert.
- Si em portes la llàntia, et podràs quedar aquest anell màgic que et protegirà pel camí ¿va dir el mag.
En realitat, el mag no havia tingut mai la llàntia, perquè era en un lloc tan perillós que no hi havia pogut arribar ningú.
Quan l'Aladí hi va arribar i va tenir a les mans aquella llàntia tan petita i bruta, li va semblar que s'havia arriscat molt per no res. Però quan la va fregar una mica va aparèixer un geni que li va dir:
- Sóc el geni de la llàntia. Demana'm tres desitjos i te'ls concediré!
L'Aladí no s'ho podia creure. Però va pensar: "Per demanar que no quedi" i va dir: - Vull un palau d'or, una cambra plena de tresors i em vull casar amb la filla del soldà -.
Dit i fet!
Però tots els contractes tenen lletra petita, fins i tot els contes. Si creus que la felicitat va durar gaire, t'equivoques.
El mag malvat el va trobar, li va robar la llàntia i va fer desaparèixer el seu palau, els tresors i la princesa. L'Aladí s'havia quedat sense res!
Bé, no. Sense res, no. Li quedava l'anell màgic. De manera que el va fregar i fregar i fregar per veure si podia fer aparèixer una altra vegada el palau, la princesa i els tresors. Però res de res. L'únic que va aparèixer va ser la catifa d'entrada al palau.
Trist i desesperat, l'Aladí s'hi va asseure, i es va posar a plorar. Però quan va tornar a obrir els ulls va veure que volava! Era una catifa voladora!
Amb la catifa voladora, l'Aladí va voltar per tot el món, fins que en un racó perdut de la Xina va trobar el palau, la princesa, els tresors, i la llàntia màgica. I abans que el mag malvat se n'adonés, va tornar a invocar el geni i va tancar el mag malvat dins la llàntia màgica. Encara hi deu ser, si ningú no l'ha tret.
Font:tv3.cat
- 79 lectures
- Calendari